D’algun mode o un altre haig d’explicar el meu silenci des de cap d’any. Naturalment l’aventura continuava després de festes, és a dir, després de Reis, però d’algun mode o un altre vaig rebre una bufetada celestial el dia que vaig haver d’agafar l’avió en el mateix dia que jugava amb els meus nebots, que [...]
Archive of posts tagged vida
Especialitats nadalenques
Els alemanys tenen moltes coses que nosaltres no tenim, especialment ara que arriba el Nadal i el temps s’omple de tradicions. Per començar celebren l’Advent amb molta més consciència que nosaltres. Per a aquesta fita tenen un calendari que anomenen Adventskalender i que va del dia 1 de desembre fins el 24. Els més petits [...]
Odi
Resulta que aquesta nit he sortit amb les meves companyes de pis, que són lesbianes. Resulta que m’han dut a un local de gayones i tortilleres, per la qual cosa no he lligat gens. Per aquesta raó m’ha plogut un munt de colpets a l’esquena dient-me “ei Abel, no passa res”. Resulta que el meu [...]
Companys de feina
Estic iracund últimament. Dilluns passat vaig anar a visitar un company de feina, professor de guitarra igual que jo. Tenia curiositat per veure com fa una classe de grup amb nens. En aquest cas era un grup de quatre, tres nenes de 10 anys i un nen de 8 anys. Tots són principiants, és a [...]
Adéu
Mai no m’ha estat fàcil dir adéu. Penyora que hem de pagar el covards. Una mostra del que era el meu pis antic. Amb això queda tot força clar.
Torno a Colònia
Ahir al migdia, quan arribava a Colònia en l’autobús, em vaig emocionar quan, circulant per la vora del Rhin, veia persones passejant per sobre d’una catifa de fulles del color de la mel. El dia era fred i ennuvolat però els rajos de sol es colaven entre núvol i núvol, que s’empenyien mandrosament l’un amb [...]
Petites vacancetes
Demà molt d’hora me’n vaig a Espanya uns dies, aprofitant que als nens els han donat vacances de tardor. Si l’Otger em sentís (us en recordeu, de l’Otger???) em diria: no, Coca, a Espanya potser hi vas tu… Jo vaig a Catalunya. D’aquest tipus de converses ja fa ara uns tres anys més o menys. [...]
Pis nou
Mira per on, el 18 de juny de 2008 escrivia el següent post: L’Abel busca pis! (i el troba). Mira per on, en aquell moment escrivia que “unes simpàtiques noies” volien agafar-me com a company de pis. Bé, tampoc és cap mentida, ja que de les tres que hi havia aleshores només en queda una, [...]
La lògica conseqüència
Després del breu però intens monogràfic dedicat als meus companys de pis, la lògica conseqüència no és altra que buscar pis. M’és igual on, m’és igual quant costi (dintre d’uns límits, és clar), m’és igual si és més gran o més petit, o si és més bonic o no tant. L’únic que demano —i espero [...]
La tercera en discòrdia
Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. [...]