A la pregunta de les seves fans sobre el per què d’aquest look que pressumiblement no l’afavoreix, ell respon que ho fa simplemente per avorriment.

ElPaís.com: La barba como pasatiempo, 24-03-2010

M’ha fet gràcia llegir aquesta notícia ja que és exactament la mateixa resposta que jo li dono a les meves fans. Llàstima que jo no tingui ni la seva cara ni el seu carisma. Ni la seva nòmina.

M’acomiado de vosaltres probablement fins a inicis de 2010, quan l’aventura continuarà si Déu vol. Abans, però, voldria reflexionar sobre un fet que fa anys m’ocupa els pensaments: us agraden les felicitacions de Nadal que rebeu?

Per a evitar decepcions i males cares ara que venen festes, us proposo 3 alternatives, en funció de com viviu les tradicions, o del vostre gust, o simplement del vostre estat d’humor actual.

Si ets una persona tradicional i t’agraden les coses correctes, clica aquí > [Jo sóc una persona recta i assenyada]

Si ets una persona transgressora i t’agrada generar caos, clica aquí > [Jo sóc un revolucionari i he inventat les arrels quadrades]

Si estàs en terra de ningú, de bajón, o en aquella edat tonta que no saps si t’agrada la carn o el peix, clica aquí > [Jo no sóc res; si de cas, un simple proletari]

En qualsevol cas, siguis com siguis, Déu t’estima igual i el nen Jesús també neix per a tu.

Bon Nadal, feliç any nou i fins aviat.

Si l’Otger em sentís (us en recordeu, de l’Otger???) em diria: no, Coca, a Espanya potser hi vas tu… Jo vaig a Catalunya. D’aquest tipus de converses ja fa ara uns tres anys més o menys. No és que les trobi a faltar pas ni molt menys, però m’ha fet gràcia recordar-les.

No crec que per aquestes dates sigui aquest un tema de conversa a Espanya —tret dels episodis protagonitzats per n’amic Jan, totalment capficat ja en la seva personal pre-pre-campanya electoral—, sinó que més aviat seria la crisi i els seus derivats. Però no està de més preguntar-li a Espanya que és el que pensa d’ella mateixa. Jo ho acabo de fer i m’ha respost, com no podia ser d’altra manera, molt diplomàticament:

Bones vacances!

• Mel de Catem: vaig descobrir que allà també tenien mel de Catem. Me la van fer tastar amb pa. Per un moment vaig pensar en atorgar-li un premi, pero de seguida em vaig adonar que seria ridícul donar-li un Mel de Catem! a la mel de Catem. Ho vaig deixar córrer.

• La Petra: lluny de ser una noia sense braços ni cames, és una simpàtica esloveno-italo-espanyola de 14 anys que ja comença a fer caldo. Estarem al tanto, a veure si també es guanya un Mel de Catem!




• Les tres noies eslovenes: aquestes tres noies van ser el motiu principal de la visita. Han passat vuit anys i mig des que les vam conèixer, i tot i tenir ja totes 25 anys, es conserven tendres i pures com el primer dia. Serà de menjar mel de Catem.

• El Bor: era l’altre motiu per a visitar Eslovènia, però no es va deixar veure. Tant és, serà l’excusa per a repetir la visita

(Quina novetat, podríeu dir, ni que jo fos un Enrique Dans…).

Doncs bé, gaudiu l’estiu i fins aviat.