M’he adonat que últimament estic parlant molt de diners. Canviaré de to i us explicaré una història molt bonica. Resulta que aquells que m’hagueu vist en les últimes 2 setmanes haureu notat que m’he deixat una barba semblant a la que llueix en Brad Pitt.

A la pregunta de les seves fans sobre el per què d’aquest look que pressumiblement no l’afavoreix, ell respon que ho fa simplemente per avorriment.

ElPaís.com: La barba como pasatiempo, 24-03-2010

M’ha fet gràcia llegir aquesta notícia ja que és exactament la mateixa resposta que jo li dono a les meves fans. Llàstima que jo no tingui ni la seva cara ni el seu carisma. Ni la seva nòmina.

No queda molt a explicar de Colònia abans de què marxi de vacances, tret de què ha caigut una nevada el cap de setmana que ha deixat unes postals precioses.

M’acomiado de vosaltres probablement fins a inicis de 2010, quan l’aventura continuarà si Déu vol. Abans, però, voldria reflexionar sobre un fet que fa anys m’ocupa els pensaments: us agraden les felicitacions de Nadal que rebeu?

Per a evitar decepcions i males cares ara que venen festes, us proposo 3 alternatives, en funció de com viviu les tradicions, o del vostre gust, o simplement del vostre estat d’humor actual.

Si ets una persona tradicional i t’agraden les coses correctes, clica aquí > [Jo sóc una persona recta i assenyada]

Si ets una persona transgressora i t’agrada generar caos, clica aquí > [Jo sóc un revolucionari i he inventat les arrels quadrades]

Si estàs en terra de ningú, de bajón, o en aquella edat tonta que no saps si t’agrada la carn o el peix, clica aquí > [Jo no sóc res; si de cas, un simple proletari]

En qualsevol cas, siguis com siguis, Déu t’estima igual i el nen Jesús també neix per a tu.

Bon Nadal, feliç any nou i fins aviat.

Demà molt d’hora me’n vaig a Espanya uns dies, aprofitant que als nens els han donat vacances de tardor.

Si l’Otger em sentís (us en recordeu, de l’Otger???) em diria: no, Coca, a Espanya potser hi vas tu… Jo vaig a Catalunya. D’aquest tipus de converses ja fa ara uns tres anys més o menys. No és que les trobi a faltar pas ni molt menys, però m’ha fet gràcia recordar-les.

No crec que per aquestes dates sigui aquest un tema de conversa a Espanya —tret dels episodis protagonitzats per n’amic Jan, totalment capficat ja en la seva personal pre-pre-campanya electoral—, sinó que més aviat seria la crisi i els seus derivats. Però no està de més preguntar-li a Espanya que és el que pensa d’ella mateixa. Jo ho acabo de fer i m’ha respost, com no podia ser d’altra manera, molt diplomàticament:

Bones vacances!

Acabo d’arribar de vacances i de realitzar la meva penitència anual particular. L’experiència ha estat, però, molt satisfactòria. Eslovènia és un país per a descobrir, ple d’encants i d’alternatives. A més, m’he endut un munt de sorpreses:

• Mel de Catem: vaig descobrir que allà també tenien mel de Catem. Me la van fer tastar amb pa. Per un moment vaig pensar en atorgar-li un premi, pero de seguida em vaig adonar que seria ridícul donar-li un Mel de Catem! a la mel de Catem. Ho vaig deixar córrer.

• La Petra: lluny de ser una noia sense braços ni cames, és una simpàtica esloveno-italo-espanyola de 14 anys que ja comença a fer caldo. Estarem al tanto, a veure si també es guanya un Mel de Catem!




• Les tres noies eslovenes: aquestes tres noies van ser el motiu principal de la visita. Han passat vuit anys i mig des que les vam conèixer, i tot i tenir ja totes 25 anys, es conserven tendres i pures com el primer dia. Serà de menjar mel de Catem.

• El Bor: era l’altre motiu per a visitar Eslovènia, però no es va deixar veure. Tant és, serà l’excusa per a repetir la visita

Me’n vaig de vacances una setmana a Eslovènia (a veure les lesbianes, com diria la meva mare…). Això vol dir que durant la propera setmana no actualitzaré el bloc ni podré comentar.

(Quina novetat, podríeu dir, ni que jo fos un Enrique Dans…).

Doncs bé, gaudiu l’estiu i fins aviat.