Per pura lògica, quan una persona marxa, una altra bé a ocupar el seu lloc. La nova companya de pis és una noia italiana que per sort no respon a cap dels tòpics de noia italiana que tots esteu imaginant. Per a celebrar-ho, i a mode d’homentage a la Itàlia que hi ha havia quan [...]
Archive of posts tagged pis
Una que marxa
Quan les persones són bones, es guanyen el respecte. Un d’ells és el de la intimitat. Per això només us he parlat breument de les meves companyes de pis [recordeu], res a veure amb aquella sèrie que us vaig dedicar en el seu moment [aquí l'un] [aquí l'altra] [i l'última]. Però ara que marxa una [...]
La lògica conseqüència
Després del breu però intens monogràfic dedicat als meus companys de pis, la lògica conseqüència no és altra que buscar pis. M’és igual on, m’és igual quant costi (dintre d’uns límits, és clar), m’és igual si és més gran o més petit, o si és més bonic o no tant. L’únic que demano —i espero [...]
La tercera en discòrdia
Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. [...]
I la companya
Quan va escriure l’anunci interessant-se per viure en el nostre pis, va dir que tenia rastes. A mi això em va conmoure, ja que va existir una llunyana època en la meva vida en què qualsevol noia amb rastes m’agradava. Em vaig imaginar una cosa com la següent: Malauradament la noia, quan va entrar per [...]
Els meus companys de pis
Un altre dels motius del “Vida nova” són els nous companys de pis que tinc des de l’agost passat. Concretament són dos, un noi i una noia. No voldria aquí escriure públicament si m’agraden o no, ja que tinc por de les represàlies, en el cas que casualment llegeixin aquestes línies. Així que us faré [...]
L’Abel busca pis! (i el troba)
El següent pas del pla Perolski passava per canviar de domicili. Ja no més espanyols (bé, de fet mai he viscut amb espanyols) sinó nadius, persones íntegres i integrades, que m’ensenyin les coses importants de la vida, de l’Alemanya real, del dia a dia, de les ofertes Sonderangebot, de l’accent adequat, de la pixada assegut, [...]