• Mel de Catem: vaig descobrir que allà també tenien mel de Catem. Me la van fer tastar amb pa. Per un moment vaig pensar en atorgar-li un premi, pero de seguida em vaig adonar que seria ridícul donar-li un Mel de Catem! a la mel de Catem. Ho vaig deixar córrer.

• La Petra: lluny de ser una noia sense braços ni cames, és una simpàtica esloveno-italo-espanyola de 14 anys que ja comença a fer caldo. Estarem al tanto, a veure si també es guanya un Mel de Catem!




• Les tres noies eslovenes: aquestes tres noies van ser el motiu principal de la visita. Han passat vuit anys i mig des que les vam conèixer, i tot i tenir ja totes 25 anys, es conserven tendres i pures com el primer dia. Serà de menjar mel de Catem.

• El Bor: era l’altre motiu per a visitar Eslovènia, però no es va deixar veure. Tant és, serà l’excusa per a repetir la visita

Després de la cerimònia em va venir una dona i em va dir que li havia agradat molt la peça que havia tocat i que l’havia fet plorar d’emoció¹. La veritat és que ahir vaig tocar aclaparadorament, però bé, en qualsevol cas no són coses que solen passar, que la gent s’emocioni tant com el qui toca. I evidentment em va omplir de satisfacció.

No explico això per a fer-me el xuleta, sinó per a fer veure que quan les coses les fem amb passió i amb sentit, s’obtenen els resultats. També explico això per a lluitar contra la desmotivació que de vegades s’instal·la en la nostra rudina.

¹ Aquest reconeixement anònim vindria també a reforçar el Mel de Catem! que ja tenim.

No puc estar més content per aquest primer èxit! I voldria compartir-lo amb la gent de duoZanetti, sense els quals no hauria estat possible.

Gràcies a tots els que reconeixeu la meva feina!