Acabo d’arribar de vacances i de realitzar la meva penitència anual particular. L’experiència ha estat, però, molt satisfactòria. Eslovènia és un país per a descobrir, ple d’encants i d’alternatives. A més, m’he endut un munt de sorpreses:

• Mel de Catem: vaig descobrir que allà també tenien mel de Catem. Me la van fer tastar amb pa. Per un moment vaig pensar en atorgar-li un premi, pero de seguida em vaig adonar que seria ridícul donar-li un Mel de Catem! a la mel de Catem. Ho vaig deixar córrer.

• La Petra: lluny de ser una noia sense braços ni cames, és una simpàtica esloveno-italo-espanyola de 14 anys que ja comença a fer caldo. Estarem al tanto, a veure si també es guanya un Mel de Catem!




• Les tres noies eslovenes: aquestes tres noies van ser el motiu principal de la visita. Han passat vuit anys i mig des que les vam conèixer, i tot i tenir ja totes 25 anys, es conserven tendres i pures com el primer dia. Serà de menjar mel de Catem.

• El Bor: era l’altre motiu per a visitar Eslovènia, però no es va deixar veure. Tant és, serà l’excusa per a repetir la visita

Ahir vaig anar a tocar al casament d’una companya. Em va demanar que toqués dues peces, una per quan entrés el nuvi a l’església (vaig tocar el tema d’Star Wars) i l’altre havia de ser expressament el “Ochocientas notas para decir te quiero” del Just Rudi. Així ho vaig fer.

Després de la cerimònia em va venir una dona i em va dir que li havia agradat molt la peça que havia tocat i que l’havia fet plorar d’emoció¹. La veritat és que ahir vaig tocar aclaparadorament, però bé, en qualsevol cas no són coses que solen passar, que la gent s’emocioni tant com el qui toca. I evidentment em va omplir de satisfacció.

No explico això per a fer-me el xuleta, sinó per a fer veure que quan les coses les fem amb passió i amb sentit, s’obtenen els resultats. També explico això per a lluitar contra la desmotivació que de vegades s’instal·la en la nostra rudina.

¹ Aquest reconeixement anònim vindria també a reforçar el Mel de Catem! que ja tenim.

Enmig de la calma estival, m’acabo d’adonar que un grup d’intel·lectuals m’acaben d’otorgar la prestigiosa etiqueta Mel de Catem! en reconeixement de la meva interpretació del preludi de la primera suite de Bach per a violoncel sol (és a dir, el “Ochocientas notas para decir te quiero” del Just Rudi. [anar]

No puc estar més content per aquest primer èxit! I voldria compartir-lo amb la gent de duoZanetti, sense els quals no hauria estat possible.

Gràcies a tots els que reconeixeu la meva feina!