Enmig de la calma estival, m’acabo d’adonar que un grup d’intel·lectuals m’acaben d’otorgar la prestigiosa etiqueta Mel de Catem! en reconeixement de la meva interpretació del preludi de la primera suite de Bach per a violoncel sol (és a dir, el “Ochocientas notas para decir te quiero” del Just Rudi. [anar]

No puc estar més content per aquest primer èxit! I voldria compartir-lo amb la gent de duoZanetti, sense els quals no hauria estat possible.

Gràcies a tots els que reconeixeu la meva feina!

Ja ha passat més d’una setmana des que Just Rudi ha sortit  a la llum i, per a la meva sorpresa i satisfacció, les opinions que fins ara m’han arribat són del tot més contrastants.

En el que si hi ha unitat d’opinions és en què la Deluxe Edition està molt ben aconseguida i que val la pena tenir-la (encara que sigui per a vendre-la a eBay el dia que em mori). Així que us plantejo un concurs en el qual es valorarà la vostra atenció i estima a la meva feina. El concurs és el següent:

En el disc hi ha un greu −gravíssim!− error gramatical. No dono més informació, sinó perdria una mica la gràcia. El primer que l’escolti i deixi la resposta en els comentaris, rebrà a casa gratuïtament una còpia de la Deluxe Edition (i no és broma!). Us l’envio per correu a casa vostra, no importa el país de la UE on estigueu vivint, que correus no és tan car.

Molta sort i us animo a participar!

“Ya está aquí, ya llegó…”

Amb un dia de retard –la direcció de duoZanetti me l’ha endarrerit per a no coincidir amb la nova entrega d’Esquince– surt a la llum Just Rudi, el meu disc més esperat.

> www.duozanetti.com
> www.cocamarin.es

Gaudiu-lo i no us talleu a l’hora de comentar!

Avui fa just 2 setmanes que va ser el meu aniversari. A part de les moltes felicitacions que vaig rebre (en persona, per email, etc) i de fabulosos regals com un Abelenjuto Mojamuto que s’ha de veure (llàstima que no tinc càmera de fotos… la de coses que us esteu perdent), també em va caure del cel la que serà la meva pàgina web > www.cocamarin.es

Lluny queden ja aquells projectes carregats de bones intencions [+]; ara comencen coses més tangibles, com per exemple la promoció del meu disc:

En una setmana estarà la xarxa plena de paraules sobre Just Rudi (espero, desitjo…).

Avui és un gran dia. Quina millor jornada que avui, dia del meu aniversari, per a anunciar que després d’onze mesos de ser concebut, el meu disc ja està acabat. Sí, no és broma. Es diu Just Rudi i alguns ja l’han sentit.

Han estat molts mesos de lluitar contra un cúmul de despropòsits; de malviure per a poder pagar un estudi mitjanament decent; de malvendre les poques pertinences que tenia per a aconseguir unes hores més d’il·lusió; de pregar perquè una ànima caritativa em donés un cop de mà…

En fi, no us ho creieu, estic frivolitzant, que en realitat l’he fet en 3 setmanes amb el meu pentium 4, una Sound Blaster Live! i amb software compartit.

I ja es poden estar barallant totes les discogràfiques del món per a tenir-lo, que jo no el penso pas vendre ni per tot l’or del món. De moment estic mirant a veure com us el puc ensenyar. Paral·lelament estic amb negociacions amb la gent de duoZanetti, que sembla que són els més indicats per a publicar-lo. Continuaré informant.

Encara no sé què anirà a la pista 6 del meu disc… així que em vaig anar a passar la tarda a París, a veure si veia la llum.

A la vora del Sena, amb la torre Eiffel al fons i les torres de la Catedral de Colònia més al fons.

A Notre Dame, fent pregària.

I al Louvre, però ja vaig fer tard per veure la Mona Lisa.

El que vingui a partir d’ara ja serà tota una sorpresa.

No ha tingut massa èxit el meu anterior post. M’és igual, el disc ja està en marxa, i el primer single ja està enregistrat.

Sí, enregistro un disc… però per a què?

Quants discs hi ha a la FNAC, a Radire, o al Saturn de Colònia? Milers… Per què fer un de nou?

És la pregunta que em faig aquests dies (i la que més d’un s’hauria de fer també). Què opineu els que teniu experiència en el tema?

No sóc persona que mira el calendari per fer les coses, però ha coincidit que avui, dia 1 de setembre de 2008, acabo de començar a enregistrar el meu disc.

La raó de l’endarreriment no ha estat una altra que no tenir muntat el hardware necessari per a fer història. Però ara ja està, i aquí teniu una mostra del que puc arribar a fer:

Sí, ja es parla català.

A alguns els he explicat que ahir dia 21 de juliol començava l’enregistrament del meu disc. Malauradament ha hagut de ser ajornat per problemes tècnics. Continuaré informant.