Tinc una mare que té un fill amb un cubano, li agrada el rotllo latino “vámonoh a bailah salsa muxaxoooo” i sempre que parla amb mi se li fa el xirri pesicola. Jo, per provocar-la, un dia li vaig dir: —Oyes, tu hijo es muy creativo, tiene mucha imaginación. —Jaja, sí, pero no creo que [...]
Archive of posts filed under the Lliçons category.
Les lleis, els drets i el sentit comú
Alemanya és un país ric en lleis. De les lleis se’n deriven els drets. Però de sentit comú no se’n parla, tothom presuposa de tenir-ne suficient. Una de les lleis de Colònia —o de la normativa municipal, si parlem amb propietat— regula la utilització dels carrils bici. Els carrils bici són, com el seu nom indica, [...]
Frustració a l’enèsima potència
Guanyaran la Lliga. Guanyaran la Champions. Potser fins i tot guanyaran la Copa del Rei i faran el triplet. Però en Mourinho, en la seva carrera personal, en la consecució dels objectius marcats des del primer dia —que no són altres que derrotar el Barça d’en Guardiola, motiu pel qual única i exclusivament se’l va [...]
Les coses cauen pel seu propi pes
Al final cada cosa al seu lloc. Al Madrid li toca la Copa i al Barça Lliga i Champions. Com abans però a l’inrevés. A dia d’avui el Barça és l’equip gran i el Madrid el petit. La diferència amb el que va passar fa 2 anys, en què el Barça ho va guanyar tot, és [...]
És una pena
Alguna cosa té el Reial Madrid que és difícil de mesurar. Serà que té 9 copes d’Europa, serà que és el millor equip del segle XX. Però els comentaristes de futbol alemanys, lluny de veure que sobre la gespa del Santiago Bernabéu només hi havia un equip, alçaven més la veu quan la conduia el [...]
El ser superior
No voldria perdre temps parlant d’en Mourinho. El pobre home fa el que pot, com demostra cada dia. L’únic que em fa pena d’ell és que, amb els diners que li entren a la butxaca cada mes, no se li passi pel cap arreglar-se els problemes de càries que té. Però sí que voldria parlar [...]
El futbol mou coses molt internes
Des que tinc ús de raó, els partits de futbol dels dimecres s’han jugat sempre a les 20,45 h. Per això, quan ahir vaig sortir de casa a dos quarts de nou i vaig arribar al bar on havia quedat amb els losers alemanys, ja feia 10 minuts que jugaven. Conseqüències: 1. no vaig poder [...]
I per què no
Els dimecres em toca anar a treballar a la ciutat de Düren. Allà estic des de les 13’30 fins a les 19’30, sis hores de feina sense pausa. Lògicament, després de la jornada estic mort de gana, i en els 3 minuts que em toca esperar-me a l’estació a què vingui el tren s’ha establert [...]
No nos moverán
En Dani Pons em va dir fa uns dies que havia anat al SATURN a escoltar el nou disc de l’Aniello, on toca Vivaldi i Piazzolla juntament amb els seus germans [Aniello Desiderio's Quartetto Furioso - Seasons from Vivaldi & Piazzolla]. “Ach, der SATURN…” vaig contestar. Ja no em recordava que encara existien les botigues [...]
Homenatge als dinosaures
Aquests últims dies he estat una mica inactiu ja que he rebut la visita del sempre benvolgut doctor Banegas. Quina sorpresa la meva quan, parlant-me de les novetats a la seva vida, m’ha fet saber que un dels seus companys del màster que està fent és un antic professor meu. Dóna-li records de part meva!, [...]