No sóc persona que mira el calendari per fer les coses, però ha coincidit que avui, dia 1 de setembre de 2008, acabo de començar a enregistrar el meu disc.
La raó de l’endarreriment no ha estat una altra que no tenir muntat el hardware necessari per a fer història. Però ara ja està, i aquí teniu una mostra del que puc arribar a fer:
Sí, ja es parla català.
A alguns els he explicat que ahir dia 21 de juliol començava l’enregistrament del meu disc. Malauradament ha hagut de ser ajornat per problemes tècnics. Continuaré informant.
Bé, havia apuntat en un post anterior que ja per fi treballava, i en una escola de les guapes, res de mindundis… Però les vacances estivals i el deute acumulat m’obliga precissament a fer de “mindundi”. Aquí em trobareu els vespres fent de fregachín:
Retaurant Mar Y Sol (y olé!)
Només arribar al bareto et trobes una bandera espanyola que és gairebé tan gran com la que penja de Plaza Colón. Ai! vaig dir, no entris aquí, que et faran cantar per buleries, però vaig entrar i em van agafar.
Un cop dins ja li agafes carinyo. El jefe es diu Manuel, nascut a Andalusia però criat a Alemanya, i català-català-absolutament-català d’esperit, perquè troba ben normal pagar un sou de 3 euros/hora. Jo no em queixo, perquè també sóc català, i quan li miro als ulls només veig bondat, que em vol ajudar, que em vol treure de la misèria, a poc a poc però amb pas ferm. Així que no parlaré malament d’ell com a persona, però sí que voldria dir (com a simple anècdota) que les tapes que se serveixen al seu bar —almenys les que jo he tastat— tenen gust de Fairy, i que no pots diferenciar si el que estàs menjant és carn o peix o parrillada de verdures. Però que quedi clar que no ho dic amb ressentiment, sinó des del carinyo i l’estima que el tinc, perquè ell només em vol ajudar (a base de 3 €/h), que jo sé que els inicis en l’hosteleria són difícils, i que ja m’arribarà el meu moment.
Per cert, vigileu amb els vincles emocionals que establiu amb els vostres caps, no sigui que comenceu a desvariar.
El següent pas del pla Perolski passava per canviar de domicili. Ja no més espanyols (bé, de fet mai he viscut amb espanyols) sinó nadius, persones íntegres i integrades, que m’ensenyin les coses importants de la vida, de l’Alemanya real, del dia a dia, de les ofertes Sonderangebot, de l’accent adequat, de la pixada assegut, etc etc.
Al principi no vaig veure amb bons ulls la nova idea d’en Peri Perolski. Em feia molta mandra tornar a buscar, trucar, mirar, frustrar-me, i si al final tenia sort, carregar amb totes les meves pertinences… Però després vaig veure que no era altra cosa que el repte següent de la meva aventura. I bé, tampoc tinc tantes pertinences, que la felicidad está en el desprenderse, i només mantinc com a absurd un Mac de l’any 97.
No vaig haver de buscar més d’una setmana quan unes simpàtiques noies em van veure com un candidat desitjable. I al final certificarem el compromís, Dios mediante, a finals de mes.
Me’n vaig a viure al barri del costat, Köln-Höhenberg, a un edifici antic, molt bonic, on des de fora es pot llegir un 1904 com a data de la seva construcció. Em recorda a aquell altre bonic edifici de Sants, on també vaig viure feliçment durant un any.
Malauradament la meva càmera de fotos s’ha espatllat, us quedareu amb les ganes de veure la façana. Sigueu pacients.
Sí nois, heu llegit bé. Forma part del meu pla de súper-integració avançada que ha dissenyat el meu nou assessor de vida, en Peri Perolski > www.periperolski.com
Quan vaig trepitjar per primera vegada la Universitat de Colònia [Universität zu Köln] i vaig veure un cartell que commemorava el 6è aniversari de la seva fundació (1388-1988), vaig pensar que potser em trobava en una de les més antigues d’Europa, fins i tot guanyant a la més antiga d’Espanya. Però la viquipèdia em va treure de dubtes: els catedràtics que sobrevolen aquest bloc poden estar encara tranquils (1218 y palante).
Encara que soni a broma, aquesta foto està pressa en una classe d’”Història de la llengua espanyola”, Spanische Sprachgeschichte per als nadius.Tot un plaer poder veure com a Alemanya s’expliquen les diferències evolutives que es produia entre el castellà i les altres llengües romàniques geogràficament properes, com el galaic-portuguès, el català, el francès o l’italià.
I sí, ja he fet amics! L’agenda es va omplint de noms. El pla Perolski funciona. No deixeu de visitar la seva web.
Pensava que mai arribaria aquest dia… Però sí, ja treballo, i res de mindundis: en una escola de música de les guapes. I en alemany (!!!)
Que ningú em pregunti per la qualitat de les meves classes. I que a ningú se li ocorri córrer la veu, no sigui que enviïn un inspector i se’m caiguin els pocs cabells que em queden.