Després del breu però intens monogràfic dedicat als meus companys de pis, la lògica conseqüència no és altra que buscar pis. M’és igual on, m’és igual quant costi (dintre d’uns límits, és clar), m’és igual si és més gran o més petit, o si és més bonic o no tant. L’únic que demano —i espero [...]
La tercera en discòrdia
Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. [...]
I la companya
Quan va escriure l’anunci interessant-se per viure en el nostre pis, va dir que tenia rastes. A mi això em va conmoure, ja que va existir una llunyana època en la meva vida en què qualsevol noia amb rastes m’agradava. Em vaig imaginar una cosa com la següent: Malauradament la noia, quan va entrar per [...]
Els meus companys de pis
Un altre dels motius del “Vida nova” són els nous companys de pis que tinc des de l’agost passat. Concretament són dos, un noi i una noia. No voldria aquí escriure públicament si m’agraden o no, ja que tinc por de les represàlies, en el cas que casualment llegeixin aquestes línies. Així que us faré [...]
Vida nova
Silenciosament evoluciona la meva aventura a Colònia. Avui fa justament 3 anys que vaig arribar a aquesta bonica ciutat a la vora del Rhin. M’he cansat de dir com ha canviat la meva vida des que visc aquí, i tot i que l’activitat del bloc en el darrer any ha baixat molt (ara hi ha [...]
Torno de vacances
Acabo d’arribar de vacances i de realitzar la meva penitència anual particular. L’experiència ha estat, però, molt satisfactòria. Eslovènia és un país per a descobrir, ple d’encants i d’alternatives. A més, m’he endut un munt de sorpreses: Mel de Catem: vaig descobrir que allà també tenien mel de Catem. Me la van fer tastar amb [...]
Me’n vaig de vacances
Me’n vaig de vacances una setmana a Eslovènia (a veure les lesbianes, com diria la meva mare…). Això vol dir que durant la propera setmana no actualitzaré el bloc ni podré comentar. (Quina novetat, podríeu dir, ni que jo fos un Enrique Dans…). Doncs bé, gaudiu l’estiu i fins aviat.
El poder de la crítica
Recentment he llegit en un fabulós bloc la següent frase: No está hecha la crítica para la boca del asno: refrán que destaca la crítica como práctica exquisita, relegada a una minoría intelectual privilegiada. (Madame Blavatsky) “La crítica popular: refranero de críticos e intelectuales” a Esquince, 30 d’abril de 2009. Evidentment la crítica no està [...]