Avui toca un nou post caòtic i iracund. Primer de tot, us anuncio que jo també estic a dins de Face*book. Però no perdeu el temps en buscar-me per clicar a sobre del botó Agregar a mis amigos: no penso afegir-vos. Un cop aclarit aquest punt —no vull malentesos—, haig de dir que no sóc [...]
Archive of posts filed under the General category.
Odi
Resulta que aquesta nit he sortit amb les meves companyes de pis, que són lesbianes. Resulta que m’han dut a un local de gayones i tortilleres, per la qual cosa no he lligat gens. Per aquesta raó m’ha plogut un munt de colpets a l’esquena dient-me “ei Abel, no passa res”. Resulta que el meu [...]
Adéu
Mai no m’ha estat fàcil dir adéu. Penyora que hem de pagar el covards. Una mostra del que era el meu pis antic. Amb això queda tot força clar.
Torno a Colònia
Ahir al migdia, quan arribava a Colònia en l’autobús, em vaig emocionar quan, circulant per la vora del Rhin, veia persones passejant per sobre d’una catifa de fulles del color de la mel. El dia era fred i ennuvolat però els rajos de sol es colaven entre núvol i núvol, que s’empenyien mandrosament l’un amb [...]
Petites vacancetes
Demà molt d’hora me’n vaig a Espanya uns dies, aprofitant que als nens els han donat vacances de tardor. Si l’Otger em sentís (us en recordeu, de l’Otger???) em diria: no, Coca, a Espanya potser hi vas tu… Jo vaig a Catalunya. D’aquest tipus de converses ja fa ara uns tres anys més o menys. [...]
Pis nou
Mira per on, el 18 de juny de 2008 escrivia el següent post: L’Abel busca pis! (i el troba). Mira per on, en aquell moment escrivia que “unes simpàtiques noies” volien agafar-me com a company de pis. Bé, tampoc és cap mentida, ja que de les tres que hi havia aleshores només en queda una, [...]
Us presento el meu nou micròfon
I va sense segones. M’he comprat aquest micro perquè l’anterior, amb el qual vaig enregistrar el meu disc, sonava una mica a llauna i ja no em donava gust enregistrar-me. Aquest d’ara és un AKG C 1000 S, un clàssic de la microfonia avançada que he aconseguit gràcies a eBay per menys del 55 % [...]
La lògica conseqüència
Després del breu però intens monogràfic dedicat als meus companys de pis, la lògica conseqüència no és altra que buscar pis. M’és igual on, m’és igual quant costi (dintre d’uns límits, és clar), m’és igual si és més gran o més petit, o si és més bonic o no tant. L’únic que demano —i espero [...]
La tercera en discòrdia
Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. [...]
I la companya
Quan va escriure l’anunci interessant-se per viure en el nostre pis, va dir que tenia rastes. A mi això em va conmoure, ja que va existir una llunyana època en la meva vida en què qualsevol noia amb rastes m’agradava. Em vaig imaginar una cosa com la següent: Malauradament la noia, quan va entrar per [...]