Quantes vegades ens hem pensat que ja ho havíem vist tot. I un dia et lleves i t’adones que la ciutat on vius es troba literalment ofegada. Una vegada més, les imatges valen més que mil paraules: El meu pare es pensava que l’aigua havia arribat fins el meu pis, com si Colònia s’hagués agermanat [...]
Archive of posts filed under the A Colònia category.
L’aventura continua
Amb distància, amb el degut respecte que em mereix la màquina de la procrastinació, continuo navegant per les pàgines d’aquest bloc. A l’estiu vaig rebre la visita d’en Martín, psicòleg de vocació, i em va donar les claus per entendre per què ara em refredo sovint a Colònia, quan en canvi, a l’inici de la [...]
La tornada al cole
Manca un dia per a què s’acabi el mes i, igual com passa en el futbol, es produeixen canvis sí o sí. Jo he conviscut tot l’estiu amb un dilema: necessito treballar menys (solidaritat institucional) però no sé quina feina deixar. A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. A veure si m’ajudeu a [...]
El futbol mou coses molt internes
Des que tinc ús de raó, els partits de futbol dels dimecres s’han jugat sempre a les 20,45 h. Per això, quan ahir vaig sortir de casa a dos quarts de nou i vaig arribar al bar on havia quedat amb els losers alemanys, ja feia 10 minuts que jugaven. Conseqüències: 1. no vaig poder [...]
Vida nova 2010
Sol ser inusual començar un dels meus famosos “Vida nova” a mitjans del mes de maig, però ara fa una setmana que m’he tret un pes de sobre. I és que des del passat mes de febrer voltava per la meva habitació el temari d’oposicions a professor de guitarra de conservatori. L’objectiu aleshores era presentar-me [...]
Felicitats
El passat divendres-dissabte va ser el meu aniversari. Aquesta vegada no m’han regalat cap Enjuto Mojamuto [allò va ser la bomba] però no em puc pas queixar. Primer els meus alumnes em van felicitar a la feina en una sentida interpretació: Després, ja a casa, les meves companyes de pis em van sorprendre amb una [...]
La meva barba
M’he adonat que últimament estic parlant molt de diners. Canviaré de to i us explicaré una història molt bonica. Resulta que aquells que m’hagueu vist en les últimes 2 setmanes haureu notat que m’he deixat una barba semblant a la que llueix en Brad Pitt. A la pregunta de les seves fans sobre el per [...]
La tarjeta misteriosa
Un detall que no he comentat mai del meu relativament nou pis és que està molt a prop d’un pont per on passen els trens. Encara que no és un lloc especialment bonic, sempre hi ha molt ambient pels voltants, especialment morets que es troben allà per a passar-se bossetes de no sé què. Safrà [...]
Experiències religioses
Avui era un dels dies assenyalats a l’agenda, ja que venia en Philippe Herreweghe amb la seva orquestreta i el seu coret a fer la Passió segons Sant Mateu. Referència entre les referències, no m’ho podia perdre. Vaig anar ahir a treure un parell d’entrades, ja que volia anar acompanyat, i em vaig endur la [...]
Els sentits amagats
Em vaig adonar no fa massa que si li volia treure més rendiment al meu iPod necessitava comprar-me uns auriculars de butxaca. Així segur que el portaria sempre a sobre i l’escoltaria més. Volia comprar-me alguna cosa que sonés prou bé però sense gastar-me massa. Em vaig marcar com a límit el preu de 20 [...]