Una de les preguntes més freqüents amb què em trobo en aquest període vacacional és la següent: —Escolta Abel, a Alemanya també hi ha crisi? Em pregunten com si jo fos una veu autoritzada per a contestar una pregunta d’aquest tipus. Intento entendre què és el que volen saber: —Exactament a què et refereixes, amb [...]
Archive of posts filed under the A Colònia category.
Les lleis, els drets i el sentit comú
Alemanya és un país ric en lleis. De les lleis se’n deriven els drets. Però de sentit comú no se’n parla, tothom presuposa de tenir-ne suficient. Una de les lleis de Colònia —o de la normativa municipal, si parlem amb propietat— regula la utilització dels carrils bici. Els carrils bici són, com el seu nom indica, [...]
La meva cap està malalta
Així és. Tenia mala cara. La miro, em mira, i li dic: —Estàs malalta? Ens tutegem des del passat mes de maig, quan m’ho va demanar en l’entrevista personal que manté amb cadascú. Li va costar de convèncer-me, no sóc jo partidari de fer-me amic d’aquells qui s’enriqueixen amb la meva feina. —Sí… I la [...]
Robatori a duoZanetti
Les pitjors expectatives s’han acomplert. Aquells qui anunciaven que a internet es roba la cultura han acabat tenint raó. Una setmana després de la presentació pública del Carnaval de Schumann per a 2 guitarres i de l’esperada i desitjada edició, la partitura ha desaparegut del servidor de duoZanetti. Ahir vaig estar a una comissaria de [...]
L’estoc del SATURN
Després de 6 mesos tancat i en obres, el SATURN, aquella botiga de la qual jo em sentia parcialment orgullós, ha tornat a obrir les portes. Han fet festa grossa, han convidat famosos, han rebaixat tota la mercaderia un 25 % durant tres dies, i malauradament ens han ensenyat que, portes endins, allà on abans [...]
Colònia és una ciutat assequible
Fa temps que no us faig una recomanació musical, concretament des dels temps de Rocola Bacalao. Avui han tocat a Colònia “Els Amics De Les Arts”, un grup de Barcelona bastant simpàtic. Ho tenia apuntat a l’agenda i no m’ho volia perdre. Busqueu-los a Spotify, val la pena [aquí]. A última hora no he aconseguit [...]
No obriu la porta a desconeguts
A mesura que hom va acumulant anys de vida, va perdent cada cop més la por a donar consells. Avui toca la història dels homes que van per les cases demanant coses de dubtosa legalitat. Resulta que fa dos dies, mentre acabava de rentar els plats, van trucar al timbre. Jo sempre obro perquè sóc [...]
El dia s’allarga
La meva companya italiana no s’adapta. No li agraden els alemanys, ni el que fan, ni com s’expressen, però no ho vol reconèixer encara, i entre d’altres coses em diu que se li fa curt el dia i que no fa altra cosa que treballar. Jo li responc: —Anda al letto a le undici. Llavors [...]
I una que ve
Per pura lògica, quan una persona marxa, una altra bé a ocupar el seu lloc. La nova companya de pis és una noia italiana que per sort no respon a cap dels tòpics de noia italiana que tots esteu imaginant. Per a celebrar-ho, i a mode d’homentage a la Itàlia que hi ha havia quan [...]
Una que marxa
Quan les persones són bones, es guanyen el respecte. Un d’ells és el de la intimitat. Per això només us he parlat breument de les meves companyes de pis [recordeu], res a veure amb aquella sèrie que us vaig dedicar en el seu moment [aquí l'un] [aquí l'altra] [i l'última]. Però ara que marxa una [...]