Una de les preguntes més freqüents amb què em trobo en aquest període vacacional és la següent:
—Escolta Abel, a Alemanya també hi ha crisi?
Em pregunten com si jo fos una veu autoritzada per a contestar una pregunta d’aquest tipus. Intento entendre què és el que volen saber:
—Exactament a què et refereixes, amb crisi?
—Sí home, lo de la crisi, coi.
Podríem parlar de tantes crisis… De valors, d’identitat, de vendes, la de la construcció, la discogràfica, la del madridisme… Però com que sé per on van els trets, intento posar les coses fàcils:
—Ah, vols dir que si a Alemanya hi ha tant d’atur com aquí.
—Exacte.
—No, en això Alemanya està molt bé. Per 400 euros mensuals pots tenir una feina a jornada completa per la qual no necessites massa preparació, ideal per a immigrants. Mini job, se’n diu, no oblidis la paraula. Potser se’n parlarà aviat a Espanya…
—Ah, és aquí on tu estàs?
—Bé, no, jo estic en una altra escala social. Jo sóc un freelance, que ni cotitza a la Seguretat Social, ni té cobertura sanitària, ni sap si demà tindrà feina o no.
—Ah… Però escolta, a Alemanya hi ha crisi o no hi ha crisi?
Per sort s’acaba 2011, l’any de la crisi. Donem la benvinguda a l’any de la depressió.
Feliç any 2012!
Esta “crisis” mundial es uno de los mayores engaños al que se ha sometiendo a la gente. Han encontrado el filón del “trágala” (menos coberturas sociales, minijobs=esclavitud camuflada,etc…) todo ello para justificar la ambición desmedida de bancarios y especuladores diversos, con el brazo ejecutor de sus políticos títere. Y ahora, que se han dado cuenta de que se han pasado de frenada, han puesto a la zorra a cuidar de las gallinas… claro, así nos luce, y peor que nos lucirá…
¿Hasta cuando estará la población con la venda puesta mirando a la Merkel y adláteres sin levantarse y tragando?
Yo también te deseo un feliz año nuevo
Hola Peter,
no se podía haber resumido mejor… ¿Hasta cuándo seguiremos tragando? Pues hasta que empecemos a pasar hambre, imagino.
Feliz año nuevo.