Guanyaran la Lliga. Guanyaran la Champions. Potser fins i tot guanyaran la Copa del Rei i faran el triplet. Però en Mourinho, en la seva carrera personal, en la consecució dels objectius marcats des del primer dia —que no són altres que derrotar el Barça d’en Guardiola, motiu pel qual única i exclusivament se’l va contractar—, no fa altra cosa que acumular una derrota rere altra.
Els aparells mediàtics continuaran parlant de the special one, els especialistes el continuaran aclamant com a millor entrenador del món, la mercadotècnia serà feliç de continuar omplint-se les butxaques fent caixa, la roda continuarà girant. Però qui té ulls, ha vist, i en el partit amb menys patades dels que s’han jugat fins ara, el Barça de Guardiola ha tornat al Bernabéu a fer un bany en totes les línies al Madrid d’en Mourinho. Que continuï la festa.
Continua sent el futbol el que t’aixeca del teu llit de flors per teclejar al bloc. Crec que en el teu cas té més força que dues carretes plenes de tetes. XD
El futbol és, sens dubte, el motor de la meva vida. I encara més quan ens ofereixen espectacles com el de dissabte.
No deixa tampoc de cridar l’atenció el silenci que guarden certs sectors de madridistes en aquestes ocasions, acostumat com estava en altres circunstàncies a escoltar tot tipus de veus analitzant la realitat, o inventant-la, si s’esqueia. Tot i que, pensant-ho bé, millor quedar-se a casa i no dir res abans que agafar un micròfon, posar-se al davant d’una càmera i dir que la derrota reforça, com va fer “els ser superior”, o fins i tot d’autoproclamar-se un dels més grans de la Història del Reial Madrid, com va fer el “the special one”. De vergonya se’ls hauria de caure la cara.
¿Qué es esto? ¿El Sport?
Esto son verdades como puños.
[...] Guanyaran la Lliga. Guanyaran la Champions. Potser fins i tot guanyaran la Copa del Rei i faran el triplet. La Copa se’ls ha posat una mica coll amunt. Però en Mourinho, en la seva carrera personal, en la consecució dels objectius marcats des del primer dia —que no són altres que derrotar el Barça d’en Guardiola, motiu pel qual única i exclusivament se’l va contractar—, no fa altra cosa que acumular una derrota rere altra. [Recorda-ho com si hagués estat ahir] [...]