Un detall que no he comentat mai del meu relativament nou pis és que està molt a prop d’un pont per on passen els trens. Encara que no és un lloc especialment bonic, sempre hi ha molt ambient pels voltants, especialment morets que es troben allà per a passar-se bossetes de no sé què. Safrà deu ser.
A mi el pont m’agrada perquè hi puc aparcar la bici perquè no se’m mulli quan plou. Però el diumenge passat em va passar una cosa molt curiosa. Just a sobre del seient de la meva bici hi havia una tarjeta de crèdit. La tarjeta pertany a una noia que es diu Martha, està degudament signada i caduca l’any 2011. Tot en ordre.
La vaig agafar, la vaig mirar i em vaig posar nerviós. Anava a agafar la bici per anar a córrer. Així ho vaig fer, i en el moment de treure la cadena de la bici em vaig adonar que just al costat, caiguda al terre, hi havia una carta manuscripta amb una escupinada a sobre. Em va fer fàstic i vaig marxar d’allà.
Durant la mitja hora que duren les meves sessions de footing se’m van venir al cap totes les coses que podria comprar amb aquella tarjeta. Potser per fi podria adquirir un flamant iPod Touch de 64 gigues i la subscripció anual a Spotify. Però se’m començaven a remoure la consciència: seria legal que jo l’utilitzés?
En tornar de la meva sessió de córrer vaig tornar a aparcar la bici al mateix lloc i la carta encara hi era. Havia tingut sort. La vaig recollir intentant no tocar el moc i vaig pujar corrents cap a casa. La vaig llegir. Estava escrita en un to molt simple. Es demanaven disculpes pel que havia passat aquell matí i se suplicava una nova oportunitat. Molt patètic.
Donat que algú havia deixat la tarjeta just al meu seient com a revenja, el més just seria que fes ús d’ella. Però abans us volia preguntar si algú sap si és delicte o no utilitzar-la, que tampoc vull tenir problemes. A veure si em ficaran a la gàbia per un simple iPod Touch.
Abeli!!
El que és delicte és que encara no hages comprovat si té crèdit. Per això sí que pots anar a la gàbia. El més probable és que si la targeta ha estat perduda, la propietària l’haja donat de baixa de seguida. Però en qualsevol cas jo ho provaria comprant bitllets d’avió. I de pas aprofites per fer-me una visiteta.
Mmm, comprar bitllets d’avió… Havia pensat en comprar coses, però clar, les coses te les envien a casa i llavors ja t’han agafat. Però si compres bitllets d’avió… Es poden comprar bitllets d’avió sense haver de donar les teves dades personals (apart del nom, és clar)?
Tot i això, no pateixis, que la visiteta te la faré segur
Pero mira que eres, supongo que habrás puesto esto para provocar.. jejeje
Anda, destruye esa tarjeta o pínchala en la pared de recuerdo, que no solo te puede traer problemas con la ley sino con la conciencia. Y no quiero hacer de “Pepito Grillo”, pero no hagas a los demás lo que no te gustaría que te hicieran a ti.
Vaya Peter… Precisamente iba ahora a comprar los billetes para tu tierra… jjj Bueno, de momento tenemos 2 opiniones empatadas, a ver si sale alguien que decline la balanza.
Un abrazo.
A mi madre le robaron la tarjeta y le gastaron quinientos euros en las gasolineras yendo hacia Francia. El asunto está en que en las estaciones de servicio no piden carnet ni nada así que adiós 500 lebros. A mí madre le jodió bastante y cayó en depresión. ¿Tú sabes cómo se deprime mi madre, verdad? ¿Y tú la querías a mi madre, no?
¿Que Peter Pan es Pepito Grillo?¡Ése no es nadie al lado de Moralman!
XDDDDDDDDDDDDDD
Vaya, no sabía esta historia de tu madre. ¿Y no existe ningún tipo de seguro para estos casos? Ya había pensado en esa posibilidad de las autopistas, aunque antes tendría que comprarme un coche.
Ya van 2 opiniones moralinas contra 1 libertina. Me está entrando un ataque de bondad…