Els dimecres em toca anar a treballar a la ciutat de Düren. Allà estic des de les 13′30 fins a les 19′30, sis hores de feina sense pausa. Lògicament, després de la jornada estic mort de gana, i en els 3 minuts que em toca esperar-me a l’estació a què vingui el tren s’ha establert ja la tradició de comprar-me un pot de Pringles i menjar-me-les pel camí. Un dels petits plaers de la setmana.
Però l’altre dia feia comptes: si posem que cada mes sol tenir una mitjana de 4 dimecres, la despesa que faig en Pringles és el resultat d’un pot multiplicat per 4. A la pràctica, 2,45 EUR x 4 = 9,80 EUR/mes, que vindria a ser pràcticament el que costa una subscripció a Spotify.
He llegit molt sovint que una subscripció a Spotify és massa cara, però si fem la lectura des d’un altre punt de vista, o dit d’altra manera, si enlloc de permetre’m el luxe de comprar-me un pot de Pringles m’enduc de casa una torta de masaceite i m’estalviu els calers, em podria permetre doncs el petit luxe de la subscripció a Spotify.
Que tampoc no és que sigui un fan de l’aplicació, ja que ni escolto tanta música ni trobo tota la que voldria, però només pel fet de treure’m de sobre els **** anuncis gabatxos (sí, estic registrat com a francès, no em pregunteu per què) ja val la pena, a més de què la versió Premium permet escoltar la música en mode offline (podria escoltar-la al tren o a la feina amb els alumnes). O una fantasia més: podria fins i tot en un hipotètic futur sincronitzar la música amb l’iPod Touch amb el qual somiu totes les nits…
En fi, és per a pensar-ho. Segur que vosaltres també penseu que és car però us gasteu els diners en altres tonterietes. Que ja ens coneixem.
No sé si et servirà, però et comente el que jo faria:
A mi personalment, m’encanta gastar. Clar, des del punt de vista d’un català la cosa pot canviar. Però jo no renunciaria ni a una cosa ni a l’altra. És a dir, si tens ganes de veritat subscriu-te a l’Spotify; però no renuncies a les Pringles home!
A més t’ho plantejaré d’una altra forma: Jo et conec ja bé Abeli (per si no ho sabeu Beli fa les coses lentes normalment. Per anar de la seva habitació al bany pot trigar un quart d’hora. Aquest és un dels seus misteriosos encants). Aleshores per aquesta regla de tres, ferte la berena que tu dius et costaria deu minuts per comprar-la al Penny i una mitja hora preparar-la, mentre t’organitzes i comentes la jugada amb les teues companyes de pis. Si aquests 40 minuts els multipliquem per quatre, tenim que al més estaries dues hores fent aquestes coses (derramant olla vaja!). Si aquestes dues hores les inverteixes en fer classes, tens per pagar la subscribció que vols, i és més! també podries pagar-me-la a mi i comprar-me Pringles cada setmana (i enviar-les a Eivissa i tot). No pedries diners i tindries el gust de treure la cartera a l’estació i dir: 3 euros! calderilla!
Cuida’t guapot!
Però aquí, Jaumet, ve el problema essencial: si Beli és lent és perquè li pesen els ous. Un estudi del MIT de Massachusetts indica la relación directamente proporcional entre la lentitud, la mandra i el diámetre ovoidal de l’entrecuix.
Només afegiré al problema que les Pringles són caríssimes, però que encara recordo el gust de les Pringles Curry Limited Edition que vaig tastar a Anglaterra i encara no he pogut oblidar. Sincerament, l’Spotify (aquestes apostrofacions del català sempre em fan dubtar) no em crida tant l’atenció com per gastar-m’hi els quartos.
jjjj
Entre el dos m’heu fet una bona radiografia…
Sí que és cert el que dius, Jaumet, d’això dels períodes de 40 minuts, però no sé si ho podria aplicar… La meva vida és tan relaxada que els períodes de 40 minuts han perdut sentit per a mi.
Ricardo, a mi l’Spotify tampoc m’acaba de convèncer, d’aquí els meus dubtes. Que no hi sigui la versió d’en Herreweghe de la Passió segons Sant Mateu (la de l’any 99) són 10 punts en contra.
Que tingui els ous grans m’ho prenc com la floreta més bonica que m’han dit en l’última setmana.
Gran razonamiento económico. Entonces, si te ahorraras los 6€ de la sepia al ajillo del bar Daniel, por 4 domingos, tendrías 24€, que 5 años después se convertirían, convenientemente invertidos en un fondo a plazo fijo al 3% TAE, en un iMac nuevo (nada de eBays). Estupendo.
Quizá, el paso de las Pringles (las más caras del mercado) a unos Risketos de Risi mejoraría la economía doméstica sin renunciar al placer semanal.
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Bueno, sí, quizás por eso un día aparecieron las marcas blancas.
Pues sigue con los pringles y súscribete también a Spotify, que coño, solo se vive una vez.
Un pajarito me ha dicho que a lo mejor aterrizas en el oeste peninsular…¡tampoco lo dudes!
Un abrazo
Hola Peter! Uno, que es muy catalán… jjj Creo que te voy a hacer caso y me voy a comprar las Pringles, el Spotify y hasta el iPod Touch para el tren.
Pues sí, el pajarito está bien informado
Nos vemos seguro!
Un abrazo y hasta pronto.