Demà molt d’hora me’n vaig a Espanya uns dies, aprofitant que als nens els han donat vacances de tardor.
Si l’Otger em sentís (us en recordeu, de l’Otger???) em diria: no, Coca, a Espanya potser hi vas tu… Jo vaig a Catalunya. D’aquest tipus de converses ja fa ara uns tres anys més o menys. No és que les trobi a faltar pas ni molt menys, però m’ha fet gràcia recordar-les.
No crec que per aquestes dates sigui aquest un tema de conversa a Espanya —tret dels episodis protagonitzats per n’amic Jan, totalment capficat ja en la seva personal pre-pre-campanya electoral—, sinó que més aviat seria la crisi i els seus derivats. Però no està de més preguntar-li a Espanya que és el que pensa d’ella mateixa. Jo ho acabo de fer i m’ha respost, com no podia ser d’altra manera, molt diplomàticament:
Bones vacances!
Una romana o l’especial de “casa nostra”? XDDD
Una cuatro estaciones, que se están terminando…
Acabo de llegar a casa después de 30 horas de viaje! No está mal!
¿Viniste en autocar o a dedo? ¿O acaso hiciste transbordo en Moscú? XD
Pues vine por España jjj Ya te contaré.
Por cierto: Bienvenido.
Buenas vacaciones Abel en Catalunya y en España. Si quieres darte una vueltecita por el “oeste” ya sabes que eres muy bienvenido.
Un abrazo