Un dels motius del “Vida nova” és que ara treballo molt (bé, en realitat com una persona normal) i per tant, també puc viure més o menys com una persona normal.
Però bé, no tinc una feina qualsevol, sinó que sóc el responsable de l’ensinistrament de tota una generació de guitarristes d’èxit. No hi apareixen tots els que tinc, però sí tots els que hi apareixen estan a les meves ordres.
Joc per a vius: endevinar en menys de 10 segons quin d’ells no té gens de talent.

En qualsevol cas, els estimo a tots més o menys igual i intento repartir la meva paciència a parts iguals. Espero que algun dia volin sols molt lluny!
Qué simpáticos, tus alumnos! Aunque, ¿es legal colgar fotos de niños sin el consentimiento de tus padres? A ver si te van a decir algo. Sobre todo de la niña de verde, que parece pasar de la guitarra y estar tumbada al sol. Te podrían confundir con Lewis Carroll.
La niña de verde ya tiene edad de decidir por ella misma si se tumba o no se tumba.
Y los padres encantados de ver a sus alumnos bajo mi tutela. ¡Olé, olé y olé!
Esos chicos, con el tiempo, se darán cuenta de lo afortunados que han sido al encontrarte como profesor!! Y, al mismo tiempo, tú también por tener el privilegio de poder enseñarles música.
Un abrazo
Peter
Gracias Peter por tus cariñosas palabras
La verdad es que los chicos están más contentos de mí de lo que me merecería, pero bueno, que siga así la cosa.
Un abrazo!