“Algo se muere en el alma cuando un amigo se va…”

Fa un parell de dies, en Jaumet ha deixat Colònia. Per a ell, l’aventura ja havia arribat a la fi. Ell era més de la terra, de casa, de buscar les arrels, tornar als inicis… Per allí va anar a remoure fils i, com tots aquells que busquen, al final acaben trobant.

Però abans de continuar amb la seva història, us el voldria presentar una mica més. En Jaumet és una persona de foc, que crema, et crema i et canvia. Molts dels que hem conviscut amb ell durant els últims 2 anys podem explicar com ell ens ha transformat amb la seva mentalitat i la seva visió de la realitat.

En Jaumet és, entre d’altres coses, l’anima mater que va gestar el quadre que adorna la meva habitació:

Amb ell, algunes coses prenien una dimensió especial. Però va decidir moure les fitxes a la terra. I com que ja sabem com funciona la sort i les intuïcions, la vida se l’ha dut a Eivissa.

Molta sort a s’illa! Et trobarem a faltar.