Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. [...]
I la companya
Quan va escriure l’anunci interessant-se per viure en el nostre pis, va dir que tenia rastes. A mi això em va conmoure, ja que va existir una llunyana època en la meva vida en què qualsevol noia amb rastes m’agradava. Em vaig imaginar una cosa com la següent: Malauradament la noia, quan va entrar per [...]
Els meus companys de pis
Un altre dels motius del “Vida nova” són els nous companys de pis que tinc des de l’agost passat. Concretament són dos, un noi i una noia. No voldria aquí escriure públicament si m’agraden o no, ja que tinc por de les represàlies, en el cas que casualment llegeixin aquestes línies. Així que us faré [...]
Els meus alumnes
Un dels motius del “Vida nova” és que ara treballo molt (bé, en realitat com una persona normal) i per tant, també puc viure més o menys com una persona normal. Però bé, no tinc una feina qualsevol, sinó que sóc el responsable de l’ensinistrament de tota una generació de guitarristes d’èxit. No hi apareixen [...]
Enriu-te’n!
Aquesta és la foto que vaig poder fer fa un mes a la parada de metro de Kalk Post, on jo vivia quan vaig arribar a Colònia: LACH MAL!, que traduït, vindria a dir ENRIU-TE’N! o RÍETE! en castellà. Des d’aleshores estic pensant molt en la frase, perquè vindria a coincidir amb una idea que [...]
Vida nova
Silenciosament evoluciona la meva aventura a Colònia. Avui fa justament 3 anys que vaig arribar a aquesta bonica ciutat a la vora del Rhin. M’he cansat de dir com ha canviat la meva vida des que visc aquí, i tot i que l’activitat del bloc en el darrer any ha baixat molt (ara hi ha [...]
Gran pèrdua
“Algo se muere en el alma cuando un amigo se va…” Fa un parell de dies, en Jaumet ha deixat Colònia. Per a ell, l’aventura ja havia arribat a la fi. Ell era més de la terra, de casa, de buscar les arrels, tornar als inicis… Per allí va anar a remoure fils i, com [...]