Per completar aquesta mini sèrie dedicada als meus companys de pis us parlaré de la que viu aquí des de fa ja molts anys (nou, crec). D’aquesta sí que tinc fotos, ja que el departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona me les va encomanar, per a no sé què d’un experiment sociològic. No em va ser fàcil aconseguir-les, però, ja que havien de mostrar amb naturalitat situacions de la vida quotidiana de l’èspecie a estudiar. Vaig haver de col·locar una mini càmera darrere un prestatge de la seva habitació, aprofitant que la noia havia sortit un moment a comprar iogurs.

La meva companya de pis despertant-se pel matí.

La meva companya de pis apagant el despertador.

A partir d’aleshores, el seu dia transcorre més o menys de la següent manera:

8,01 AM - 8,02 AM Encendre l’ordinador.
8,02 AM - 8,10 AM Preparar cafè.
8,10 AM – 8,40 AM Beure cafè i fumar.
8,40 AM – 8,50 AM Revisar si algú ha afegit algun comentari nou als fòrums punkies i antifeixistes on està registrada.
8,50 AM – 12,30 PM Escriure una resposta a cadascun del nous comentaris dels diversos fòrums.
12,30 PM – 12,35 PM Preparar més cafè.
12,35 PM – 1,30 PM Beure més cafè i fumar.
1,30 PM – 4,30 PM Rastrejar pàgines web a la recerca de grups punkies que encara no hagi descobert i intentar descarregar la música que fan.
4,30 PM – 4,31 PM Obrir el messenger i mirar si el company de pis ja s’ha aconseguit llevar.
4,31 PM - 4,32 PM En cas afirmatiu, preguntar-li si li fa alguna cosa de menjar.
4,32 PM - 4,45 PM En cas negatiu, anar al congelador, agafar alguna cosa, descongelar-la i menjar-se-la.
4,45 PM - 6 PM Beure te i fumar.
6 PM – 6,30 PM Encendre la tele, sense mirar-la.
6,30 PM- 7 PM Revisar si algú ha afegit comentaris nous als fòrums punkies i antifeixistes.
7 PM – 7,30 PM En cas afirmatiu, començar a pensar les possibles respostes que escriurà demà.
7,30 PM - 8 PM Beure més te i fumar (ara marihuana).
8 PM – 8,01 PM Convidar al company de pis a què s’afegeixi a la fumada.
8,01 PM – 1 AM Beure te, fumar marihuana i, ara sí, mirar la tele amb atenció.
1 AM – 1,01 AM Començar a pensar en anar a dormir.
1,01 AM - 2,25 AM Beure més te, fumar més marihuana i continuar mirant la tele.
2,25 AM – 2,30 AM Apagar la tele, recollir les cigarretes i amagar totes les tasses de te i cafè brutes a sota del llit.
2,30 AM – 2,31 AM Posar el despertador; demà espera un gran dia.

I així un dia rere l’altre, plogui, nevi o faci sol, amb l’única excepció de què sigui un dia de votacions: aleshores aconsegueix fer un forat a l’agenda per acostar-se al col·legi electoral pertinent.

Quan va escriure l’anunci interessant-se per viure en el nostre pis, va dir que tenia rastes. A mi això em va conmoure, ja que va existir una llunyana època en la meva vida en què qualsevol noia amb rastes m’agradava. Em vaig imaginar una cosa com la següent:

Malauradament la noia, quan va entrar per la porta per primera vegada, va resultar ser una cosa més semblant a això:

Jo pensava que, tot i això, ens podríem fer amics, ja que no sóc persona que es deixi emportar per aparences. Potser té bon cor, potser és bona gent, potser sap cuinar i m’ensenya alguna cosa bona, potser és divertida i fem aquí la festa, pensava jo per dins. Però per les nits, en apagar el llum, apareixia en els meus pensament:

A l’endemà la veia menjant coses congelades, o Calipos de pepsicola, o coses que jo no sabia ni que existien. Per les nits tornava a aparèixer silenciosament:

I a l’endemà la veia descalça per la casa, o en vernús, o tenyint-se els cabells de vermell…

[...]

Avui no l’he vist. Crec que està malalta. Tant de bo aquesta nit ja no apareixi més en els meus somnis…

Un altre dels motius del “Vida nova” són els nous companys de pis que tinc des de l’agost passat. Concretament són dos, un noi i una noia. No voldria aquí escriure públicament si m’agraden o no, ja que tinc por de les represàlies, en el cas que casualment llegeixin aquestes línies. Així que us faré una descripció el més objectiva possible.

Avui toca parlar del noi. No he fet una foto d’ell per por a espatllar la meva càmera, així que he hagut de recórrer a la xarxa per veure si el caçava d’alguna manera. Aquesta és la foto de les que he trobat que més justícia li fa:

Caldria afegir que té una mica més de panxa, però la resta és tot igual. Té 23 anys, s’alimenta d’entrepans amanits amb salsa barbacoa i gelat de xocolata i nata. Alguna vegada hem parlat i era de l’opinió que tornarà un dictador a la manera de Hitler. Ok, vaig pensar, tant de bo se t’endugui a tu en un tren. Treballar, el que és treballar, no treballa, entre d’altres coses perquè a Alemanya es pot viure tota la vida sense treballar (algun dia parlaré del sistema de protecció social), i estudiar ja ni en parlem. M’agradaria saber si és capaç de subjectar un llapis correctament.

En fi, qui va dir que les coses, arribades a un punt, no poden empitjorar? Un altre dia us parlaré de la noia.

PD. Ah, no cal dir-ho; no em faig mala sang, sinó que me n’enric.

Un dels motius del “Vida nova” és que ara treballo molt (bé, en realitat com una persona normal) i per tant, també puc viure més o menys com una persona normal.

Però bé, no tinc una feina qualsevol, sinó que sóc el responsable de l’ensinistrament de tota una generació de guitarristes d’èxit. No hi apareixen tots els que tinc, però sí tots els que hi apareixen estan a les meves ordres.

Joc per a vius: endevinar en menys de 10 segons quin d’ells no té gens de talent.

En qualsevol cas, els estimo a tots més o menys igual i intento repartir la meva paciència a parts iguals. Espero que algun dia volin sols molt lluny!

Aquesta és la foto que vaig poder fer fa un mes a la parada de metro de Kalk Post, on jo vivia quan vaig arribar a Colònia:

LACH MAL!, que traduït, vindria a dir  ENRIU-TE’N! o RÍETE! en castellà. Des d’aleshores estic pensant molt en la frase, perquè vindria a coincidir amb una idea que fa temps que em volta pel cap: hi ha dos tipus de persona, els que davant d’una situació inesperada en fan broma, i els que davant de la mateixa situació es fan mala sang i s’amarguen la vida (i la dels que els envolten).

Anirem amb el exemples, ja que la meva mentalitat reduccionista sempre és molt més clara que la teoricista:

EXEMPLE 1: Vas al lavabo i te n’adones que el teu company de pis, que potser va estar allà mateix fa mitja hora, t’ha deixat un regalet. LACH MAL! i neteja-ho, o deixa-ho per a què ell mateix ho vegi i ho netegi més tard, però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 2: Llegeixes a algun bloc una cosa que no t’agrada. LACH MAL! i continua la broma, però sisplau, no t’ho prenguis com una ofensa, no et facis mala sang.

EXEMPLE 3: Obres la nevera i veus que l’enciam que tenies s’ha podrit. LACH MAL! i pensa en quanta gent no pot ni tan sols comprar un enciam, però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 4: Un alumne ve a classe i no ha estudiat res. LACH MAL! i pensa que potser tenia alguna altra cosa més interessant a fer, i que en el pitjor dels casos, en el futur no sabrà apreciar la grandesa del món de la guitarra clàssica. Però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 5: Algú no comparteix les teves opinions referents a un tema que t’afecta molt directament. LACH MAL! i intenta entendre per què hi ha gent tan estranya al món, però en cap cas t’ho prenguis com una ofensa i sobretot, —sisplau— no et facis mala sang.

EXEMPLE 6: Arribes a la feina i t’adones que el teu jefe t’ha rebaixat la jornada laboral (i el sou, és clar) per a donar-li a un company teu, que l’odies perquè a més de ser tonto, creus que no té ni idea de com van les coses. LACH MAL! i pensa que ara tindràs més temps per a aquelles tocades d’ous monumentals de les quals ja vam parlar, i que el mal major serà que a partir d’ara enlloc de comprar llet Pastrual hauràs d’anar a buscar-la al MORTALONA, però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 7: L’Eto’o ha ficat un golarro aquest cap de setmana i es consolida com el millor davanter d’Europa. LACH MAL! i alegra’t per ell, per tota la seva família que passa gana, i sobretot per la família Moratti, que en temps de crisi van fer segurament el negoci de l’any, però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 8: Estàs esperant una trucada d’algú important des de fa més d’una setmana i no arriba. LACH MAL! i… que cadascú pensi el que vulgui. Però sisplau, no et facis mala sang.

EXEMPLE 9: T’ha agafat mal de cap. LACH MAL! i pren-te una Aspirina, però no pensis que la culpa és dels altres, i sobretot, no et facis mala sang.

EXEMPLE 10: El món explota i la vida s’acaba. LACH MAL! i pensa que si així ha estat és perquè així havia de ser. Però sisplau, no et facis mala sang.

Aquests han estat només uns exemples dels milers que podria haver escrit. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Només afegir que els pensament positius són molt més creatius i beneficiosos que els negatius. Així que tingueu-ho en compte per a projectes futurs, relacions personals i altres tipus de situacions. Us asseguro que sereu molt més feliços.

Silenciosament evoluciona la meva aventura a Colònia. Avui fa justament 3 anys que vaig arribar a aquesta bonica ciutat a la vora del Rhin.

M’he cansat de dir com ha canviat la meva vida des que visc aquí, i tot i que l’activitat del bloc en el darrer any ha baixat molt (ara hi ha moltes coses que me les quedo per a mi), l’aventura, sens dubte, continua.

Benvinguts de nou, ja sense més preàmbuls, a  Willkommen Köln! v4.0

“Algo se muere en el alma cuando un amigo se va…”

Fa un parell de dies, en Jaumet ha deixat Colònia. Per a ell, l’aventura ja havia arribat a la fi. Ell era més de la terra, de casa, de buscar les arrels, tornar als inicis… Per allí va anar a remoure fils i, com tots aquells que busquen, al final acaben trobant.

Però abans de continuar amb la seva història, us el voldria presentar una mica més. En Jaumet és una persona de foc, que crema, et crema i et canvia. Molts dels que hem conviscut amb ell durant els últims 2 anys podem explicar com ell ens ha transformat amb la seva mentalitat i la seva visió de la realitat.

En Jaumet és, entre d’altres coses, l’anima mater que va gestar el quadre que adorna la meva habitació:

Amb ell, algunes coses prenien una dimensió especial. Però va decidir moure les fitxes a la terra. I com que ja sabem com funciona la sort i les intuïcions, la vida se l’ha dut a Eivissa.

Molta sort a s’illa! Et trobarem a faltar.