Sé que alguns dels meus lectors habituals us preguntàveu si jo encara continuava a Colònia, o què feia exactament, a què dedico el temps, etc, ja que des de fa molt de temps no li dedico massa atenció al bloc.

Fent memòria de temps darrers, ara em sembla totalment improbable que escrigui que se m’estan caient els cabells o que em sorprengui pels colors que als vespres s’ajunten al cel.

No hi ha altra explicació a aquest fenòmen que la rudina, que s’ha instal·lat irremeiablement a la meva vida. Però bé, així és la vida, així és com ha de ser, i és alhora símptoma de què les coses més o menys rutllen.

En qualsevol cas, no patiu, que no penso abandonar aquest bloc, almenys mentre l’aventura alemanya perduri. Tot i que tampoc us prometo històries apassionants. A poc a poc ens anem fent grans, perdem la capacitat de sorprendre’ns…

(Maleïda rudina)

De mi depén fer-ho tot una mica més interessant. En això estem.