Willkommen Köln! v6.0

Fa uns dies parlàvem dels beneficis que produeix el tocar-se el ous. Però no vam parlar dels perjudicis que podien provocar el no tocar-se’ls adequadament, com per exemple podria ser gratar-se’ls amb massa intensitat amb un dit tan prim com és el menovell, enlloc de fer-ho amb els dits mig i anular com s’ha fet tota la vida. Hi ha coses que no es poden explicar o no s’encerta a fer-ho a temps, però no per això significa que no existeixin. Ahir algú es va arribar a fer sang. En conseqüència, la ciutat de Colònia ha perdut un dels pocs edificis bonics amb què comptava. I amb el que hi havia a dins. Una llàstima.

Em consta que un home es va passar una bona estona del diumenge intentant llegir el meu post anterior. Quan va arribar fins el final ja era dilluns. Allà es va quedar encara una estona més, gaudint del plaer d’haver descobert un món diferent ple de colors i matisos. Però l’ésser humà és sovint insaciable, el seu egoisme no coneix límits (llegiu el conte d’Adam i Eva), i l’home del qual parlem va ser víctima d’un dolor intens, arrossegant darrere el seu dit conseqüències catastròfiques: va ordenar esfondrar l’arxiu històric de la ciutat.

La motivació del tal gosadia només es pot entendre des de la voluntad de voler eliminar qualsevol rastre del que un dia vam ser o del que tal dia es va dir, i tornar a començar de zero, corregint els errors i rectificant quan calgui. Es preveu que sigui una tasca titànica −65000 documents no són qualsevol tonteria− i les ofertes de treball demandant historiadors disposats a reescriure-ho tot ja han començat a aparèixer a les edicions locals dels diaris.

Tot i la grandiositat dels fets, el debat avui a la ciutat es centra en esbrinar on exactament es va tocar l’home per a produir-se tal dolor. Hi ha diverses teories: uns apunten que es va ficar el dit pel lateral de l’escrot, just al punt on s’ajunta el recte anterior amb el lateral testicular. Hi ha una altra teoria que apunta a l’error humà, argumentant que l’home va voler consultar si li havia arribat correu nou en el moment en què es tocava, sense aconseguir realitzar ambdues operacions amb èxit. Fos como fos, i segons la meva experiència, el punt testicular afectat deu haver estat la part inferior dels ous, just la base que resta suspesa, zona que queda accesible per darrere nostre quan ens disposem, per exemple, a recollir del terre les peladures de patates que no han caigut dins el cubell de la brossa.

En les últimes hores ha sorgit un corrent d’opinió alternatiu que aposta per la fatalitat com a motiu de l’esfondrament. Segons aquesta visió, la causa haurien estat les obres de construcció d’una nova línia de metro que per allà ha de passar. Cada cop hi ha més adeptes a aquesta nova tesi, però mentres la policia continui sense aportar explicacions oficials, em desmarco d’aquest corrent d’opinió. Fins i tot un nen podria establir aquesta relació causa-efecte, però la meva visió transversal de la realitat m’indica que aquestes coses només passen a Barcelona, no sigui que el Carmel pugui deixar de ser una arma mortífera quan s’acostin temps d’eleccions.

El més estrany de tot plegat és que ningú ha mostrat interés en conèixer els sentiments de l’home encarregat de la destrucció. Al final hauré de sortir al carrer a fer de periodista i lluitar per a arribar al perquè de les coses (llàstima que el meu alemany encara no és prou bo com per entrar en matisos). Continuaré informant sobre l’afer de qui segurament es tracti d’un onanista poruc −mal que afecta aquelles persones que tenen por de produir-se plaer−. En qualsevol cas, aprofito per recordar-vos que si us voleu tocar els ous, heu d’aprendre abans a fer-ho. En cas contrari, deixeu-ho per als altres.