Per fi han vingut, i de la manera menys esperada.

En aningunsitio diu que el mal ànim condueix a la passivitat (només queixar-nos i queixar-nos, sense fer res…). Però acabo de tenir una experiència contrària: m’he barallat amb una de les meves companyes de pis, i he decidit que per ara no tinc ganes de reconciliar-me. Sempre acabo cedint jo.

Com si fos cosa de màgia, des d’aleshores se m’estan acudint noves i bones idees. Suposo que deu tenir a veure amb els nous sentiments generats.

Ahir havia pensat en matar-la i treure’m el malestar de sobre, però ara penso que millor que no, que millor que em duri el mal cos.

Ara, tancat en la meva habitació, estic inaugurant un nou laboratori de proves, que probablement acabarà agafant el testimoni de duoZanneti_Labs.

Encara no sé què anirà a la pista 6 del meu disc… així que em vaig anar a passar la tarda a París, a veure si veia la llum.

A la vora del Sena, amb la torre Eiffel al fons i les torres de la Catedral de Colònia més al fons.

A Notre Dame, fent pregària.

I al Louvre, però ja vaig fer tard per veure la Mona Lisa.

El que vingui a partir d’ara ja serà tota una sorpresa.