El meu jefe, que m’odia a mi i als catalans a parts iguals, em va trucar el dissabte 28 de juny per anar a treballar.

—Pero es que juega España… —li vaig xiuxiuejar.

—Tú tranquilo, que te pongo una tele en la cocina.

Ni tele a la cuina ni res de res. El pringles en el qual m’acabo de convertir es va perdre en directe el partit del segle.

Per sort l’han anat repetint moltes vegades pel canal Eurosport d’Alemanya, alguns dies pel matí, altres al vespre, altres a la nit, fins a la sacietat, sadomasoquisme o falta de programació. Vaig triar veure’l ahir al matí. Però la tele ja està al meu pis nou, així que vaig haver de matinar per desplaçar-m’hi. La cosa va anar així.

10:50 am Veig l’alineació titular: juguen junts Xavi, Iniesta i Cesc. Això era impensable uns mesos enrere. L’haurem de donar les gràcies a Raúl i a Guti per haver renunciat a la selecció, o a Villa per lesionar-se en el moment oportú.

10:47 am Feia dies que tenia els meus dubtes: si Espanya arriba a la final, es treurà Luís el xandall? Doncs no.

11:01 am Quina jugada de Ballack, quin crack, com s’ha pixat el Puyol. Per què va anar al Chelsea enlloc del Barça…?

11:02 am Ja tinc la resposta: $$$

11:10 am Fins el minut 14 només hi ha hagut un equip, Alemanya, però ha sortit el Xavi, el crack, Déu meu com la toca, llàstima que sigui de Terrassa. Iniesta, Metzelder, i paradón de Lehmann, gran porter.

11:15 am Què bé que es mou Silva, no el coneixia abans. En quin equip juga?

11:16 am Torres al pal! Està jugant bé, ya era hora con el niño.

11:25 am Mitja horeta de partit i poques oportunitats. M’avorreixo una mica. Ha vingut a la meva habitació una de les meves noves companyes a saludar-me i a donar-me palique. Va per la casa sense sostenidors. Haurem de parlar i aclarir quines han de ser a partir d’ara les noves normes de convivència pacífica i respecte mutu.

11:28 am Mentres escrivia sobre tetes, ha marcat Torres. M’encanta Lahm, però com l’ha cagat ara. I no puc amb el niño, però què viu que ha estat aquí. Guai.

11:32 am Mentre Ballack està pel terre mig marejat, tornen a posar el gol de Torres. Quina zancada té el xaval. En 5 metres li treu 2 al petit Lahm.

12:10 pm Bé, els alemanys també estan tenint les seves opcions. No està havent tanta superioritat com me l’havien pintat.

12:20 pm Minut 75, i el niño encara va com una moto. Què es va prendre aquell dia?

12:38 pm Final del partit. Espanya campiona. M’ha fet gràcia, però no tant. Mirar un partit quan ja saps com ha quedat no és el mateix. Hauré d’esperar a què Espanya arribi a la propera final.

Aquesta és la història d’una final d’època que passarà a la història. I aquesta és també la història del final d’una època, l’epoca dels kalkers de köln. A partir d’ara vinc a mirar la tele a Höhenberg, escric posts des de Höhenberg, tinc una casa plena de noies a Höhenberg.

El següent post ja serà molt diferent.