L’Abel busca pis! (i el troba)

El següent pas del pla Perolski passava per canviar de domicili. Ja no més espanyols (bé, de fet mai he viscut amb espanyols) sinó nadius, persones íntegres i integrades, que m’ensenyin les coses importants de la vida, de l’Alemanya real, del dia a dia, de les ofertes Sonderangebot, de l’accent adequat, de la pixada assegut, etc etc.

Al principi no vaig veure amb bons ulls la nova idea d’en Peri Perolski. Em feia molta mandra tornar a buscar, trucar, mirar, frustrar-me, i si al final tenia sort, carregar amb totes les meves pertinences… Però després vaig veure que no era altra cosa que el repte següent de la meva aventura. I bé, tampoc tinc tantes pertinences, que la felicidad está en el desprenderse, i només mantinc com a absurd un Mac de l’any 97.

No vaig haver de buscar més d’una setmana quan unes simpàtiques noies em van veure com un candidat desitjable. I al final certificarem el compromís, Dios mediante, a finals de mes.

Me’n vaig a viure al barri del costat, Köln-Höhenberg, a un edifici antic, molt bonic, on des de fora es pot llegir un 1904 com a data de la seva construcció. Em recorda a aquell altre bonic edifici de Sants, on també vaig viure feliçment durant un any.

Malauradament la meva càmera de fotos s’ha espatllat, us quedareu amb les ganes de veure la façana. Sigueu pacients.