Ahir a Koblenz, cap a les 3 de la tarda, em vaig abaixar els pantalons, vaig respirar fons, i vaig pensar “que sigui el que Déu vulgui”. Aquesta va ser la realitat, i així ho explico. Perquè el que no puc fer, com fan d’altres, és dir que les persones que fa 10 dies eren miserables, avui són meravelloses.
És millor ser integre, coherent amb un mateix, que no hipòcrita, perquè encara que sigui difícil o quasi impossible sostenir la veritat, passa tantmateix el propi amb la mentida, dues cares d’una mateixa moneda.
De la mateixa manera, encara que aparentment sembli contradictori, és millor ser flexible que no rígid: la integritat no ha der inmobilitat.
mmm
Algun dia haurem de dir NO, no?
Si nosaltres tenim la veritat, hem de lluitar per ella, no?
¿Què tenim a perdre nosaltres, que no tenim res a perdre?
diguem ¡NO!
(però l’altre dia sí…)